
diumenge, 26 d’abril de 2009
Einstein enfront de la crisi

El Turisme a Sant Feliu

Però desprès de llegir un pamflet polític local amb un article titulat “Sant Feliu i el seu no turisme” m’ha vençut la curiositat (que no la flagel·lació col·lectiva, com diu l’articulista) i a través de la navegació per la xarxa de les xarxes (internet) he intentat entendre què volia dir aquesta persona quan afirma que, des de l’Ajuntament, no tenim clar quin és el tipus de turisme que volem per a la nostra ciutat.
- Turisme de masses. (sol i platja)
- Turisme individual (cultural, urbà, monumental, arqueològic, funerari, de compres, etnogràfic, literari, de formació, científic, gastronòmic, enològic, industrial, itinerant, místic, etc.)
- Turisme natural (parcs temàtics, eco turisme, rural, agro turisme, agro ecoturisme, ornitològic)
- Turisme actiu (ictioturisme, esportiu, d’aventura, religiós, espiritual, de salut, mèdic, sexual, social, etc.)
- Turisme social
- Turisme de negocis (reunions, congressos, convencions, incentius, etc.)
- Turisme espaial
- Turisme científic
dissabte, 25 d’abril de 2009
A agua revuelta...
diumenge, 19 d’abril de 2009
Voluntaris

30 anys de compromís

* Perquè guanyi el poble (1983)
* Vota el futur (1987)
* Bona feina (1991)
* Molt més per la Gent (1995)
* Farem més (1999)
* El millor per tu, el millor per tothom (2003)
* Noves idees (2007)
dissabte, 18 d’abril de 2009
La irresposabilitat de Fernández Ordóñez
I per partida doble.
Primer carregant contra el marc de relacions laborals actual, alhora que reconeixent que el denominat diàleg social és un factor bàsic per ajudar a sortir d’aquesta crisi. Axioma incongruent.
I per l’altre, manifestant que la seguretat social entra en dèficit, deixant que planegi sobre el conjunt dels treballadors i treballadores el dubte de si al 2025 podran gaudir de les prestacions i pensions per les que, durant tota la seva vida laboral, han contribuït.
Em pregunto quina necessitat tenia el Sr. Fernández Ordóñez de, amb aquestes afirmacions fora de to i de lloc, demostrar la seva falta de responsabilitat.?. Perquè no ens hem d’oblidar que estem parlant d’una persona que, des de la més curosa independència política, te un importantíssim pes específic i les seves opinions sempre poden tenir conseqüències de calat.
Si el Governador del Banc d’Espanya es pot permetre el luxe de ser simplista, un simple sindicalista i polític temporal com jo, també es pot permetre el luxe de ser-ho i, així, afirmar que el Sr. Fernández té com únic objectiu interessat, afavorir a les entitats financeres amb la contractació de plans de pensions, el que representaria solucionar, d’alguna manera, el problema de la falta de líquid que sempre argumenta el sistema bancari espanyol per a mantenir el seu immobilisme.
dimarts, 14 d’abril de 2009
14 d'abril, dia de la república

dilluns, 13 d’abril de 2009
Patxi López, lehendakari, mal que li pesi al PNB

La mona tradicional

diumenge, 12 d’abril de 2009
Ara no som adversaris polítics. Ja ho serem !!!
Vull entendre que aquesta decisió mediàtica respon únicament a una certa desconnexió entre els dos Regidors que formen part del Govern Local i les persones que tenen la responsabilitat de dirigir orgànicament l’agrupació local d’aquest Partit a Sant Feliu, i no a una estratègia política que pugui estar marcada per la denominada “equidistància” que, en certs àmbits, centra les actuacions d’ERC.
És cert que avui torna a sortir a la premsa gironina altre comunicat, en aquest cas de la JERC de la ciutat, a on commina al l’Ajuntament a fer certes actuacions de neteja i, malgrat això, vull continuar pensant que aquests joves polítics ho estan fent de bona fe, ja que altre manera de pensar em portaria a dubtar de la necessària lleialtat que ha protagonitzar les relacions entre tots els membres de l’equip de Govern.
Els quinze regidors del Govern Municipal de Sant Feliu de Guíxols som conscients de que la nostra prioritat és Sant Feliu de Guíxols i els seus ciutadans i ciutadanes, i que la nostra acció de Govern no està marcada, en aquest moment per cap interès polític o electoral, perquè com vaig dir al inici de la legislatura, ja arribarà el moment de fer rendibles les actuacions polítiques de cada grup.
Ara per ara, les actuacions que es puguin fer des de la Regidoria de Cultura o de Projectes Esportius o de Joventut son responsabilitat del Govern, DE TOT EL GOVERN, de la mateixa manera que ho son les actuacions que es puguin portar a terme de la Regidoria de Serveis Públics, de Neteja, d’Educació, de Serveis Públics, d’Hisenda o les de Personal, Policia o Atenció al Ciutadà, delegacions, aquestes tres últimes, que tinc jo, personalment. I sempre amb independència de la filiació política del Regidor Delegat
Els partits que donen suport al Govern Municipal han d’entendre, com ho fem des del PSC, que avui no toca convertint-se en adversaris polítics. Això només li pot interessar a aquells que, des de la rancúnia del perdedor, la seva prioritat no és precisament Sant Feliu de Guíxols.
dissabte, 11 d’abril de 2009
Stieg Larsson, un escriptor recomenable


divendres, 10 d’abril de 2009
Dani Alves i el MIC


Avís a CIU. NO PENSO DIMITIR!!!

L'absurd de CIU per a afrontar l'ERO de TRETY
Quan l’objectiu és plantejar polítiques populistes amb l’únic objectiu de sortir a la premsa i guanyar adeptes, el més fàcil és caure en el sense sentit.
Això és el que fa el Grup Municipal de Convergència i Unió a Maçanet de la Selva quan, de manera endogàmica, vol solucionar el problema de l’empresa Trety amb l’acomiadament dels treballadors i treballadores que no tenen la residència a la població.
Ja no es tracta de que sigui un plantejament il·legal que en un estat de dret cap formació política democràtica pot fer, sinó de la des vergonya i la frivolitat amb el que alguns volen afrontar, des de la seva responsabilitat (o millor irresponsabilitat) representativa, una situació de la màxima gravetat que deixarà a multitud de treballadors i treballadores en una situació de precarietat laboral i familiar.
I això, sense deixar de comentar la falta de respecte a la feina que estan fent els representants legals dels treballadors/es i l’empresa per a arribar a un acord que permeti afrontar de la manera menys traumàtica possible l’expedient de regulació d’ocupació que tenen sobre la taula i que, des de l’experiència, una proposta com aquesta, fora de lloc i de temps, pot mediatitzar molt negativament.
Sempre he pensat que el nacionalisme, en qualsevol àmbit, es basa en fer plantejaments polítics excloents per afrontar qualsevol situació, i que això pot ser tolerable, no assumible, quan ens trobem en una situació en el que “el cafè per a tothom” pot ser una realitat.
Però quan la conjuntura econòmica i social, com és l’actual, està en situació de feblesa manifesta, el més fàcil és traspassar els límits i caure, des de la prepotència, en la discriminació i l’enfrontament amb els potencialment exclosos. (Com anècdota, el llibre Mein Kampf és basa en una idea semblant)
I a tots ens poden venir al cap situacions, no molt llunyanes en el temps ni en el lloc, basades en un nacionalisme ranci i carpetovetònic, i quines han sigut les nefastes conseqüències.
Als polítics, com a mínim, se’ls ha de exigir coherència i visió global.
diumenge, 5 d’abril de 2009
No a l'ERO de HUTCHINSON

L’excusa no és altre que la maleïda crisi, real, això sí, però que s’està convertint en el paraigües sota el que s’estan amagant molts empresaris per a justificar retallades inicials de plantilles amb l’objectiu final de aplicar la denominada deslocalització.
Hi ha qui pensa que manifestacions com la d’ahir a Palamós, convocada por UGT i CCOO, no tenen sentit ja que la situació econòmica, la crisi, no es pot combatre amb protestes sindicals sinó amb iniciatives impulsades per l’Administració Pública.
Però crec que els treballadors i treballadores han de ser conscients que si el pessimisme, el conformisme i la desídia ens guanya, quan arribi el final d’aquesta nefasta situació, que arribarà, no hi hauran empreses que ens permetin tornar a la normalitat laboral que no és altre que, encara que sembli utòpic , “la plena ocupació”.
L’Administració, el Govern de Catalunya o l’estatal sí que han d’aplicar mesures correctores i consensuades amb tots els agents socials per a lluitar contra la crisi, (des de la UGT ja ens hem posat a disposició del responsables polítics) però la primera ha de ser salvaguardar, en lo possible, que les unitats productives, sobre tot les petites (PIME’s) continuïn creant riquesa en el àmbit territorial de la seva ubicació, no permetent la fugida a altres indrets.
Tinc plena confiança en el Govern de la Generalitat i en la Consellera de Treball Mar Serna (la conec fa molts anys i conec la seva determinació), i quan diu que no permetrà ERO’s no justificats, estic convençut de que ho portarà a terme; però encara i això crec els treballadors i treballadores han de fer sentir la seva veu, manifestant públicament la seva ferma voluntat intolerable contra la mala praxi d’alguns mals empresaris.
Dos-cents onze treballadors no sembla una xifra important comparada amb els milers de treballadors i treballadores de SEAT o NISSAN que es poden trobar en aquesta situació, però la repercussió negativa que pot tenir en una comarca com la nostra una tancada empresarial com la que es preveu a Hutchinson ha de fer que es mobilitzi tot el teixit ecoómic, social i polític del Baix Empordà.
La Bodega OTAZU

303780 segons amb el Victor Sanmarini

El Record Guinness d'en Victor Sanmarini

El record dels discursos més llargs, la quantitat de globus desinflats en un minut, petonejar-se simultàniament, el pastís de formatge, la truita de patates o el gaspatxo més gran, el campió o campiona més jove, la quantitat de gent més gran veient un partit de futbol sota l’aigua, l’home més alt o més petit; milers i milers de reptes, quin més absurd que, suposo, l’única finalitat que persegueixen és un moment de glòria i que, en la majoria dels casos, només desperten algun que altre somriure .
Aquests dies, a Sant Feliu de Guíxols, un jove s’ha marcat l’objectiu de tocar la bateria durant més de 120 hores seguides. És cert que aquest record Guinness, amb tota seguretat, li donarà una projecció mediàtica important; però el que realment persegueix en Victor Sanmarini, que així es diu el jove en qüestió no és aixecar un somriure ni l’exaltació personal.
El que fa diferent aquesta actuació és que el seu objectiu és conscienciar a la gent de que hi ha una poc coneguda i terrible malaltia que, malauradament, acaba amb la vida de nens, de la mateixa manera que va acabar amb la vida de la seva germana de set anys: el síndrome de West.
Vaig tenir la sort de donar-li la sortida el proppassat dia 1 d’abril a la 1 del mig dia, i desitjo tenir la sort i l’honor, de estar amb ell quan el dilluns dia 6, a les 11 de la nit, pugem cridar tots junt que hem aconseguit el record que certificarà l’organització Guinness
Però aquest només és un petit rècord comparat amb tots els altres rècords que en Victor ha aconseguit durant aquests dies.
- Rècord de solidaritat de tota una població amb el seu objectiu.
- Rècord afluència de gent sense convocatòria oficial.
- Rècord de conjunció de sentiments
- Rècord d’il·lusions compartides
- Rècord d’energia compartida.
- Rècord de poder de convocatòria i de col·laboració de tota una ciutat.
I d’aquí al dilluns en Victor segur que batrà molts més.