dimecres, 25 de març de 2009

Opinions coincidents




Sempre és agradable, quan un va com turista, trobar a algú que, amb amabilitat, pugui donar respostes als dubtes (de vegades temors) que es puguin tenir.

Si tenim la sort que, de manera espontània, algú intenta mantenir una conversa amb tu a força de gesticulacions, paraules mitjanament coincidents i, sobretot, bona voluntat, s’afegeix l'agraïment; i, per què no?, si existeixen coincidències, la situació és, simple i planament, orgásmica.

Camí de Pellestrina, autobús com mitjà de transport, envoltats de residents i amb la lògica cara de desconcert, distracció i sorpresa, dos atents residents van tenir l'amabilitat d'indicar-nos, i gairebé fent-nos de cicerone, en resposta a les nostres preguntes.

Això no tindria gens que ressaltar si no fos perquè a la resposta del nostre lloc d'origen (Catalunya), i després de les lloances de rigor (suposo que gairebé estereotipades, del bonic que és Barcelona, Andalusia i València), en un esforçat idioma que l'única cosa que tenia en comuna era la seva procedència romanç, es va posar damunt de la palestra l'envejós que es manifesta el Pellestrinens (no se si aquest és el patronímic), del procés de canvi que s'ha produït a Espanya amb la seva obertura i posterior consolidació democràtica, i del pas que s'ha viscut cap al progrés, amb la presidència de Rodríguez Zapatero.

Ni ell coneixia la meva militància ni les meves conviccions polítiques. Ni sabia si les seves opinions podien ser coincidents amb les meves o si, al contrari, podien originar un enfrontament dialèctic, encara que de difícil resolució a causa de l’ idioma.

Per això, vull pensar, que la visió d'aquest amable italià és la que poden tenir una gran part dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país, i això, es vulgui o no, sempre alimenta el propi ego de la raó.

Només vam haver d'afegir que al nostre costat havien estacionat el seu vehicle dos alts prelats de l'església amb una actitud i vestimenta realment antediluviana (l'italià els va denominar com “batman’s”, opinió i qualificatiu amb el qual coincidien diversos dels veïns del transport públic en el qual ens trobàvem) i que segons ell, era la diferència entre l’Itàlia i l'Espanya actual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada