dissabte, 7 de març de 2009

Igualdad y no discriminación

En el marco de los muchos actos que se celebran con motivo del Dia Internacional de la Mujer, tuve la oportunidad de asistir a un coloquio convocado por la Associació de Dones Isabel Vilà, (PSC Sant Feliu de Guíxols) donde asistía la Rectora de la Universitat de Girona, Anna Maria Geli.

Su visión sobre las cuotas de representación obligatoria por normativa legal, totalmente coincidente con la mía, me recordaba una artículo escrito en mi estapa de Secretario General del Sindicat de Transports Comunicacions i Mar de la UGT y publicado en el Diari de Girona el mes de marzo de 2007 en el que, bajo el título de “Igualtat i no discriminació”, intentaba analizar , de manera somera, el efecto de la entrada en vigor de la denominada Ley de Igualdad.

IGUALTAT I NO DISCRIMINACIÓ

Sempre he estat contrari a les prohibicions, de la mateixa manera que mai m’han agradat les imposicions de cap tipus, ja que vull creure que la immensa majoria de la gent és conscient de que la seva llibertat d’actuació té com a límit el inici de la llibertat de l’altre.

Per això, quan el poder executiu elabora una norma legal que m’obliga a complir una sèrie de preceptes que no haurien de tenir discussió, em venen al cap les paraules d’un polític carpetovetònic gallec, avui encara en actiu que, per demostrar la renuncia al seu protagonisme durant la dictadura deia que “els homes han de ser lliures, i al que no vulgui, l’obligarem a ser-ho per la força”, oblidant que l’essència de l’esser humà és, precisament, la pròpia llibertat.

Aquests dies entrarà en vigor la denominada llei d’igualtat que obligarà a que es compleixi el dret constitucional de no ser discriminat, entre d’altres, per qüestió de sexe, i haig de dir que, malgrat la meva fòbia a que m’obliguin a fer allò que ja sé que haig de fer de manera natural, entenc que en aquest cas era necessari posar mitjans, com a mínim, per recordar a la població que el gènere no és un element que s’hagi de tenir en compte a l’hora d’assolir responsabilitats, ja que la única diferència entre sexes radica en factors biològics, mai en valors de capacitació de gestió, cultural o intel·lectual.

Però de la mateixa que estic convençut de que aquesta norma és positiva pel seu efecte de conscienciació col·lectiva en la lluita contra la discriminació, seria negatiu considerar-la com un triomf de les dones sobre el homes, ja que donaríem arguments a aquells i aquelles que, amagats rere l’arbre d’un seudo protagonisme social del home, estan cercant arguments per menysprear el principi d’igualtat entre les persones, posant en dubta la legitimitat i l’efectivitat de la pròpia llei, adduint una inexistent guerra de sexes.

És cert que les xifres no enganyen, i seria absurd negar l’evidència de que encara existeix discriminació entre homes i dones, però no és menys cert que hem avançat significativament durant els últims temps i no seria just estereotipar situacions socials, més encara quan la tolerància condescendent a certes actuacions de supremacia entre gèneres ha passat a ser un fet punible davant la justícia.

Per exemple, al marge de per qüestions socials, també per imperatiu legal, un treballador ha de gaudir de les mateixes condicions laborals que una treballadora, i qualsevol diferència, per petita que sigui, ha de ser objecte de persecució com acte delictiu, de la mateixa manera que també hauria de ser-ho el menyspreu a la igualtat d’oportunitats, “delicte” molt més difícil de detectar i que d’alguna manera, crec que justifica bona part dels articles obligacionals de la Llei.

Perquè en el camí per aconseguir la plena igualtat entre homes i dones l’assignatura pendent no és combatre la discriminació, com acció tangible, sinó en normalitzar les possibilitats d’accés sota els principis de mèrit i capacitat

Ningú s’estranya, avui en dia, de que una dona ostenti el màxim càrrec directiu en una empresa o que accedeixi a altes responsabilitats polítiques o administratives, ja que de manera general, estic convençut que per a la societat el sexe no representa cap valor afegit per mesurar, tant en senti negatiu com positiu, la capacitat de la persona, deixant de banda, això sí, excepcions assentades en el arcaisme mes ranci que són, principalment, per els que vull pensar que s’ha fet aquesta norma legal.

Però crec que aquesta llei, ara imprescindible per una necessària conscienciació social per combatre qualsevol tipus de discriminació per raons de gènere, requereix un seguiment molt exhaustiu, no tan sols del seu compliment sinó també del seu arrelament general, a fi de trobar el punt d’inflexió temporal que permeti considerar normal allò que la norma obliga, amb paràmetres que permetin mesurar el grau d’efectivitat abans de traspassar el límit que ens porti, altre cop, a parlar de desigualtat i a deixar sense efecte allò que aquesta Llei ens ha de permetre conquerir: que en la igualtat d’oportunitats, el sexe no sigui un element a tenir en compte.

Juanjo García Cañadas
Secretari General
Transports, Comunicacions i Mar UGT
Diari de Girona 24-3-2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada