divendres, 27 de març de 2009

Fer el CIUX


Deixar sortir el veritable “jo” és, de vegades, difícil quan un està acostumat a amagar la seva veritable realitat.

A aquesta manera de ser, o d’actuar, els psicòlegs segur que la diagnosticarien com complex i la conceptuarien dins d’alguna de les definicions que d’aquesta distorsió mental existeixen.

Complex de Cenicienta (El fill menys estimat serà el que més tard salvarà gràcies al seu talent, a tota la família que es troba en una situació dramàtica; i col·locat en una situació de víctima, el mon reconeixerà els seus mèrits), d’Eróstrato (passar a la posteritat, ja que no tenia cap mèrit per a aconseguir fama) o de Narcís (El narcisista no aconsegueix superar la seva pròpia fase evolutiva, queda atrapat en el jo), son algunes de les diferents classificacions complexes, i de complex, que es podrien aplicar als meus “companys” de consistori, avui a l’oposició, i que ahir, per fi, van deixar sortir a la llum pública la seva veritable personalitat.

Segur que ara respiren amb tranquil·litat, ja que crec que no hi ha cosa pitjor que aparentar allò que un no és, i vull mostrar la meva alegria perquè aquests “companys consistorials” desprès de la celebració del Ple Municipal d’ahir, 26 de març, podran actuar com realment son i, sense poses artificials, podran fer allò que saben fer realment: “l’indi”.

Van intentar generar dubtes sobre l’honorabilitat de l’equip de govern, mitjançant insinuacions injustificades i sense arguments; van qüestionar la legitimitat de la negociació col·lectiva; i, fins i tot, van menysprear la justa voluntat de l’equip de Govern que, juntament amb els representants dels treballadors i treballadores, van decidir equiparar els drets mínims de tota la plantilla, amb independència de la vinculació contractual que tenen.

I tot això perquè els aproximadament 250 treballadors/es municipals (funcionaris, laborals, temporals o ens situació de contracte administratiu), ara fa tres mesos (Nadal de 2008 i igual que l’any 2007), van decidir comprar 250 paneres, una per treballador.

Vint i cinc minuts de debat insuls i absurd, que mereixen un anàlisi específic, oblidant-se de temes realment importants i que sí son vitals per a la marxa de la ciutat.

Van fer el ridícul, i es van donar compte. I van ridiculitzar als 2000 guixolenxcs que els van votar per a ser oposició.

Van fer l’indi. No sé de quina tribu (Possiblement dels CIUX), Però segur que l’indi, com és opinió majoritària de la ciutadania.
S
incerament, repeteixo, me’n alegro de que s’hagin pogut treuer la disfressa, de la mateixa manera que els aconsello que, de manera urgent, acudeixin al professional més adient perquè els tracti del complex que crec tenen, el d’Aquiles. (Tendència a ocultar al seva pròpia debilitat i impotència sota l’aparença d’invulnerabilitat o heroisme)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada