dissabte, 28 de febrer de 2009

Eriçons de mar


Deia el periodista, Julio Camba, parlant dels eriçons de mar que “al primero que uno se toma, la boca no se le hace simplemente agua: se le hace agua de mar, con todos los olores y los sabores marinos. Y después de tomarse quince o veinte docenas -porque el tomar este marisco no es comer ni beber, sino respirar en pleno océano-, la más fina langosta le sabrá a uno a galápago y las mejores almejas a neumáticos de automóvil”.

Sense menysprear, ni molt menys, la llagosta, unes bones cloïsses, siguin del carril o no, unes bones gambes de Palamós, uns escamarlanets de la costa, o qualsevol altre tipus de marisc, aquest escriptor gallec, nascut a un dels indrets més característics per la qualitat del seu marisc com és la Ria d’Arousa, tenia tota la raó.

Si un pogués tenir la “sort” d’obrir una d’aquestes “boles amb pues”, trobant-se milers i milers de quilòmetres terra en dins, començaria a sentir el mar i durant els segons que dura paladejar la seva gònada vermella, tindria la sensació de trobar-se a la sorra de la nostra costa

Puc assegurar, que trobar-se amb un grapat de “erizos, gariones, garotes, uriços, eriçóns, oricios, ouricios, angrotes o de loxechinus albus, com es diu en llatí”, no importa el nom, amb la companyia d’un bon vi blanc o d’un bon cava, és un plaer.

Si, a més a més, el marisc és de confiança, pescat per un company (amb tots els permisos en regla), i l’esforç d’obrir els animalots és compartit per un grapat d’amics, una vetllada es pot convertir en inoblidable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada