diumenge 5 de setembre de 2010

I una de Casa d’Oficis

Pregunta. Tenen projecte per a la Casa d’Oficis un cop desaparegudes les Escoles Taller?

La resposta de la Regidora de Cultura, que no li tocava, amb tota la seva bona intenció i experiència, només va deixar palès que no hi ha cap projecte i que el Govern Municipal ha perdut una molt bona oportunitat, com el Consell Comarcal, que no la Generalitat, no ens fiqui en el seu projecte.

I una d’escombraries


Per molt que neguin la major, la ciutat ha mantingut uns índexs de brutícia lamentables durant tot l’estiu.

I no ho diu l’oposició municipal. Ho diuen els veïns amb els seus escrits i les seves queixes.

L’oposició municipal ho ha dit a on tocava, al Ple Municipal, no a la premsa. A la premsa ho han dit els ciutadans i ciutadanes i el propi Govern Municipal, negant l’evidència i satanitzant als socialistes per a fer-se ressò de la realitat.

I els arguments utilitzats per a defensar la “neteja idíl•lica” de la ciutat, patèticament deplorables.

Culpa dels socialistes i per això els vam expulsar del Govern”. Home!, que fa quatre mesos que van fer una moció de censura, precisament utilitzant com un argument aquest tema!
Que volem que la ciutat vagi malament”. Què volen, que l’oposició calli i que no digui allò que no funciona?

I les perles.

Si “l’aigua de la platja està bruta, és per què vostès (els socialistes) posen la pota”. I l’alcalde dient que segons l’Agencia Catalana de l’Aigua la qualitat del aigua és bona. Estem parlant de brutícia i no d’aigua!

Si “la ciutat està bruta és culpa dels ciutadans”. O sigui, que el mal servei no té cap responsabilitat!.

I a la queixa d’un ciutadà en el propi ple, la resposta sense desaprofitament de l’Alcalde. “Així m’agrada, que els veïns avisin a on està brut, i anirem a netejar-ho”. Per a què paguem un servei de neteja i recollida d’escombraries?

(Les fotos, mateix lloc, dies seguits, a la mateixa hora, 10 hores. Les escombraries les van treure al tercer dia a petició, in siut, d'una veina.)

I una de Transport Escolar

Reclamació senzilla per a la continuïtat d’un servei consolidat i pressupostat.

Negativa del Govern, traslladant la responsabilitat a l’oposició per a què es reclami, des de la mateixa oposició, al Consell Comarcal la prestació del servei. Això és el mon al revés. Qui governa, encara que sigui malament?
Es demana que hi hagi un transport que deixi als nois a la porta del centre escolar.

No es demana que sigui un vehicle de 30 places si només l’utilitzen 10. Només es demana el servei, dimensionat a les necessitats, i que els nens i nenes arribin amb garanties de seguretat i comoditat, per a tranquil•litat dels pares, a la porta del centre, acompanyats d’un monitor. Com fins ara!

Arguments contradictoris del Govern.

Nosaltres pujaven caminant a l’institut”. Clar, ells tenien 15 ó 16 anys, i ara els nens van a l’institut amb 10 ó 11 anys, a les 8 del matí. ÉS MOLT DIFERENT!

Ara pujaran amb un monitor”. Clar, arribant amb el transport regular urbà, com qualsevol, a un lloc determinat, i desprès acompanyats caminant amb un monitor. ES MOLT DIFERENT!

Els pares els pujaran en cotxe particular”. AIXÒ ÉS SOSTENIBILITAT!

No seria millor potenciar l’ús del Transport Públic, incentivant l’utilització del Transport Escolar. Amb seguretat, SI.

I una de servei de mainaderes


Servei excel•lent, referent i model a seguir com a complement del servei d’educació i com valor afegit a la necessària conciliació de la vida familiar i laboral.

Aquests són els arguments que utilitza l’oposició municipal per a defensar la continuïtat dels servei de mainaderes.

Servei particular, elitista i massa car, són els arguments que utilitza el Govern Municipal per a justificar la voluntat de desmantellar el servei de mainaderes.

Entre mig, justificacions falses que amaguen la decisió d’eliminar el servei.

-“No arriba subvenció per a mainaderes”. MENTIDA! Segons el “contracte programa” per als Ens Locals de la Generalitat de Catalunya arriba una subvenció de 98.000 euros per a suport a famílies en situació de vulnerabilitat.

-“Només poden entrar en aquest programa famílies en ric d’exclusió socialMENTIDA! Segons el mateix contracte programa un dels punts diu: “Contribuir a pal•liar diferents problemàtiques com són, dificultats de conciliació de la vida laboral, personal i personal”

-“Amb els diners que arriben de la subvenció no és pot atendre el servei de mainaderes”. MENTIDA! Arriben 98.000 euros de subvenció. Els pares paguen, aproximadament, 71.000 euros, i estaven disposats a pagar més. El servei de mainaderes costa a l’Ajuntament 135.000 aproximadament. Diferència, 34.000 euros.

-“Amb la nova Escola Bressol es cobreix la totalitat de les necessitats i de la demanda del servei de mainaderes”. MENTIDA! Pel servei de mainaderes passen, aproximadament, 40 nens i no hi ha lloc material, ni logística per a donar cobertura a la demanda.

Lògicament, aquí sí que s’han de fer altres apunts, desprès de les afirmacions que s’han fet des de l’Equip de Govern, tant de manera pública com privada.

La nova Escola Bressol, defensada, impulsada i aconseguida per l’anterior Regidora d’Educació Jùlia Vendrell, va tenir el vot en contra del Grup Municipal de CiU, “perquè no era necessària”.

La Regidora d’Educació Jùlia Vendrell sempre ha defensat la continuïtat del Servei de Mainaderes, mentre hagués demanda, en contra d’alguns dels Regidors que ara estan al Govern.

La Regidora d’Educació Julia Vendrell va mantenir els denominats Espais que es donaven a l’Escola Bressol Oreneta, dimensionats a les necessitats reials del propi servei. El servei ha continuïtat amb racionalització i èxit.

Mai s’ha impulsat un acomiadament improcedent a l’Escola Bressol. Els famosos psicòlegs va ser el primer nyap, que no l’ùnic, que ens vam trobar al juny de 2007, amb una sentència condemnatòria contra l’Ajuntament que dirigia Convergència i Unió. I així, sense embuts i amb documents, es va explicar als pares en una assemblea multitudinària a la mateixa escola.

I mai s’ha acomiadat a un treballador de l’Escola Bressol. La racionalització del servei va obligar a modificar un contracte que, de manera coherent i lliure, el treballador no va acceptar.

Tot això està documentat i és indigne que un Govern utilitzi la mentida per amagar les seves malifetes.

I una d’oficina de català


Per segon cop, governant Convergència i Unió o acompanyant al Govern Municipal, com és el cas, es decideix prescindir de l’oficina de català municipal.

El Govern Municipal, reconeixement públicament la bona tasca que es fa des d’aquesta oficina, per a justificar la seva decisió addueix que els hi falten 7.500 euros en el pressupost, i que és culpa dels socialistes perquè no defensen Catalunya en el Parlament i a Madrid.

És cert, en el pressupost Municipal, aprovat per l’oposició faltava una part que s’havia de destinar a continuar amb el conveni per a mantenir l’oficina de català.

Aquesta decisió la va prendre, unilateralment, el Regidor d’Economia de Tots per Sant Feliu. I és cert, sent una quantitat petita, se’ns va “colar”. Per això, abans del 12 d’abril es van iniciar els tràmits per a fer una vinculació pressupostària que permetés el manteniment d’aquest servei. El Govern Municipal actual fa cas omís.

I si coincidim en la necessitat i importància de l’oficina de català, per què no s’utilitzen els diners, en comptes de fer publicacions de discutible rendiment, en comptes d’encarregar estudis externs innecessaris passant dels tècnics municipals, o en comptes de fer brindis i més brindis,

I en segon lloc, recordant, perquè és un fet, que el PSC sí que ha defensat i continua defensant Catalunya, com ho està demostrant dia a dia, què té a veure la voluntat de CiU i Tots x SF per a suprimir l’oficina municipal de català de Sant Feliu de Guíxols amb les decisions que es puguin prendre a Barcelona o a Madrid? Tan se li han pujat els fums al cap al Sr. Alcalde que ara ja s’equipara amb la Presidència de la Generalitat o del Govern espanyol? Absurd.

I una d’11 de setembre


Llevat de diferències, d’opinions personals o de partit, hi ha una cosa certa. Sant Feliu de Guíxols, bressol del President Irla té un protagonisme importantíssim en les celebracions de la Diada Nacional de Catalunya, i això és una responsabilitat que obliga a tots els partits polítics locals, sense furtar la llibertat de cadascú a programar i defensar les seves tesis ideològiques, a buscar mecanismes que ens permetin celebrar l’11 de setembre de la manera més unitària possible.

Sempre he dit que no soc partidari de la simbologia, de cap, però sempre respectaré la bandera sota la que es defensin idees democràtiques i de llibertat.

En aquest cas, es va presentar la moció per a penjar l’estelada en un lloc destacat de la població. La decisió va ser consensuada, i en els mateixos termes de l’any anterior, es va decidir que l’estelada onegés al Passeig del Mar.

Però sempre ha d’haver algú del Govern Municipal que ha de donar la nota, posant en perill, fins i tot, la unanimitat afirmant, en primer lloc, que “no estigués tant de temps penjada”, com si li molestés i, posteriorment i paradoxalment, que l’estelada “s’hissés en un acte públic i no de partit”. En què quedem?

Aclariments

Quan un va amb mentides o amb mitges veritats, al final sempre l’agafen “amb el carrito del helao”, i això li està passant al Govern Municipal de la ciutat. Com no tenen cap argument sòlid per a justificar les seves accions, no tenen cap més recurs que la desqualificació basada en afirmacions “torticeres”, en l’atac personal o, fins i tot, en l’insult, l’amenaça o l’agressió.

Ho estem patint aquest últims dies, de manera pública, mitjançant escrits o en el propi Ple Municipal, fent acusacions impròpies de qui ha merescut la confiança dels ciutadans i ciutadanes de governar la ciutat encara que, possiblement i amb raó, algú dirà que aquest no és el cas.

L’últim Ple Municipal celebrat el proppassat 26 d’agost va ser la mostra de la inoperància del Govern. Com no tenen cap projecte tangible, no tenen res a fer, ni res a dir, ni res a debatre.

Només la tasca de l’oposició, posant de manifest les mancances de la gestió dels qui governen confonent manar amb gestionar, va donar contingut al que és l’òrgan sobirà de la voluntat popular, el Ple Municipal, obligant a l’Equip de Govern a fer palès quin és el seu veritable tarannà.