dissabte, 25 de maig de 2019

25-M. Reflexión en voz alta


Convencido de que la construcción de la progresista Europa que yo sueño, solo será posible desde la socialdemocracia, no necesito un día de reflexión para saber que papeleta voy a depositar mañana en la urna.

Caso aparte en lo referente a las elecciones municipales, donde factores más cercanos deberían tener más peso e incidencia en la vida local que la ideología o el partidismo.

Los proyectos e inversiones, atendiendo al qué pero sobre todo al cómo lo van a hacer, las relaciones personales, la confianza en las personas, la credibilidad y la constatación de los que han hecho y su capacidad de cumplir las promesas, son algunos de los elementos que podrían invitar a la reflexión, aunque bien es cierto que hay cuestiones subjetivas que podrían responder también a gustos que, como los colores, cada uno tiene los suyos.

Y como pocos o casi ningún proyecto innovador ofrecen los candidatos en Sant Feliu de Guíxols, porque no puede considerarse como compromiso electoral el cumplimiento de sus obligaciones (mantenimiento de la ciudad, limpieza, seguridad, etc.), han tenido que buscar el un elemento diferencial en temas supramunicipales que poco sirven para valorar la capacidad de gestión de los diferentes candidatos.

Como no podía ser de otra manera, y a falta de imaginación generalizada en nuevos proyectos, los candidatos de Sant Feliu centran sus diferencias en la ya recurrente “independencia”, y no tan solo en posicionamientos del “sí o el no”, sino en poner graduaciones y niveles de quien es más o menos independentista, como si eso pudiese aportar algo de positivo para la ciudad.

Claro, y eso les ha servido para hablar de pactos postelectorales y poner en valor cordones sanitarios, olvidando que los ciudadanos, con nuestro voto, apoyamos proyectos y programas, y no sillones ni subsistencias personales que dependan de posibles acuerdos. Creo que los pactos preelectorales son un fraude al elector.

Viendo este panorama, mis opciones son claras.


dijous, 23 de maig de 2019

Debat alcaldables SFG. Píndoles sobre promoció econòmica


La mateixa premissa que en turisme, podríem utilitzar en la Promoció Econòmica de la ciutat, on només la professionalitat i implicació dels tècnics municipals ha salvat la gestió en aquesta àrea durant aquests últims quatre anys

Ja només atenent l'afirmació que es va fer des de l'Equip de Govern Municipal, afirmant que han baixat la taxa d'atur un 30%, imaginant un Sant Feliu on no existeix la precarietat laboral i les ofertes de treball apareixen donant un cop a terra, cosa radicalment falsa, es fa obligatori intervenir.

Em fa il·lusió que se sàpiga que la creació d'ocupació pública temporal i específica a través de programes i subvencions va ser impulsada en les legislatures anteriors, sota directrius polítiques meves.

Em fa il·lusió que se sàpiga que la formació, com a base per a la creació d'ocupació de qualitat, ha estat una directriu política meva, exquisidament gestionada pels tècnics municipals.

Em fa il·lusió que se sàpiga que la formació ocupacional ha merescut una especial atenció per part meva, organitzant cursos amb reals possibilitats d'aconseguir un lloc de treball (rus, turisme, etc)

Em fa il·lusió que se sàpiga que, poc abans de finalitzar la legislatura anterior, es va aconseguir un acord amb la Cambra de Comerç, que amb la participació de tots els agents socials i econòmics de la ciutat, permetés avançar en la creació de llocs de treball. Important acord que han obviat!

Em fa il·lusió que se sàpiga la implicació i iniciativa transversal que, juntament amb la regidoria d'educació i joventut, va permetre la implantació de cursos de Formació Dual perquè els nostres joves poguessin adquirir formació a Alemanya

Em fa il·lusió que se sàpiga que els acords de col·laboració amb el SOC, es van signar sota la meva responsabilitat.

Em fa il·lusió que se sàpiga que l’exitosa Nit en Blanc va ser una iniciativa de l'Àrea Promoció Econòmica, que jo liderava políticament.

Em fa il·lusió que se sàpiga que una potent Fira del Mar, desapareguda durant aquesta legislatura, es va crear sent jo el regidor corresponent.

Em fa il·lusió que se sàpiga que el canvi de condicions d'accés comercial al mercat municipal, va haver de fer-se sota el meu criteri, perquè la deterioració i degradació per falta de facilitats i màxima rigidesa de l'avui Alcalde ho condemnava a la seva desaparició.

Em fa il·lusió que se sàpiga que la remodelació del Mercat setmanal va ser iniciativa meva. 

I em fa il·lusió que se sàpiga que les gestions per a unificar les dues associacions de comerciants van ser iniciativa de l'Àrea Municipal de Promoció Econòmica.

La pregunta obligada. Què han fet durant quatre anys? Quins objectius tenen en la cartera per a la pròxima legislatura?



Debat alcaldables SFG. Píndoles sobre turisme


No tenien necessitat de tractar qüestions relacionades amb la gestió turística de la ciutat, amb la mera intenció de posar en evidència el que es va realitzar durant la legislatura anterior.

Haurien pogut callar i obviar comparatives, o basant-se en el que deia un regidor en el debat, que pot existir la voluntat que es facin les coses encara que després hagin circumstància que no permetin dur-les a terme, i així dir simplement el que pensen fer, encara que no ho facin; però no, havien de posar-se medalles encara que no els corresponguin.

Sempre des dels criteris polítics i la gestió dels tècnics, un s’ha de preguntar què es va fer durant la legislatura anterior, des de la transversalitat amb altres regidories?
Doncs es va aconseguir la certificació com a destinació de Turisme Familiar per a Sant Feliu de Guíxols.

Doncs, en l'ànim de desestacionalitzar, es va avançar en el denominat Turisme Esportiu (Trailwalker, Vies Braves, Vies Verdes, Via Ferrada, Km 0, Ciclisme, proves esportives i proves nàutiques, entre altres accions)
Doncs, avançant a valorar el Turisme de Natura, es van crear rutes de cicloturisme i senderisme.

Doncs, atès el potencial de qualitat dels restauradors de la ciutat, es van posar en marxa diferents campanyes per a potenciar el Turisme Gastronòmic, buscant alternatives per a finançar aquestes accions, (i aquí cal agrair la col·laboració d'algunes empreses de la ciutat que avui, lamentablement, s'han deixat de costat): Ganxó Tapes, Ganxó Nit (avui desaparegut), Temps d’uriços, recuperació del Peixopalo, la Cuina del Bacallà, la Cuina de l’arengada (també desapareguda), la millora i ampliació del Peix Blau Ganxó i la inclusió del Sonso en aquesta campanya, la campanya de la Cuina del Carnaval, o la col·laboració entre la restauració i el Festival de la Porta Ferrada o les exposicions Thyssen.

Doncs, ateses les característiques particulars, es van posar en marxa els mecanismes per a incentivar el Turisme d'autocaravanes.

Doncs, per a implicar la iniciativa privada en la promoció real de la ciutat, en tots els seus vessants, es va aconseguir que Sant Feliu fos Estació Nàutica (que ha desaparegut)

Doncs per a no frenar el necessari desenvolupament turístic i econòmic, es van mantenir i van ampliar les Fires Monogràfiques i tradicionals. L'única que ha desaparegut en aquesta legislatura és la nàutica, paradoxal en una ciutat de les característiques de Sant Feliu. I per allò de falta de temps i pressupost, va quedar en estudi la realització de la Fira del Conte.

La pregunta és obligada, quina legitimitat tenen per a qüestionar les accions turístiques, si en quatre anys no han innovat res?

Debat alcaldables SFG. Píndoles sobre Política Social


Sense ruboritzar-se, mentint com a bergants, desacrediten la labor realitzada en polítiques socials, ja afirmant en un inici que quan van començar a governar en 2015, a Sant Feliu de Guíxols no hi havia Oficina Municipal d'Habitatge, i que en qüestió d'habitatge social no s'havia fet res fins que van arribar ells.

Es pot caurà tan baix com per a frivolitzar amb aquest tema tan delicat?

Potser, malgrat els anys que porten a l'Ajuntament, tant en l'oposició com en el Govern, és un tema que realment no els ha preocupat i han passat d'ell.

Per això els recordo que l'oficina municipal d'habitatge es va posar en marxa amb mínims recursos fa ja alguns anys, quan l'avui Govern estava en l'oposició, i que la direcció d'aquest servei estava sota la direcció d'un tècnic de l'Àrea d'Urbanisme, amb un escàs suport administratiu, (l'únic possible en aquell moment).

Per això els recordo que l'oficina municipal d'habitatge ha rebut sempre el suport de tots els grups amb representació a l'Ajuntament, havent estat sempre ratificats totes acords i actuacions que es van prendre en aquest àmbit.

Per això els recordo els habitatges que es van promoure des d'INCASOL, on l'Ajuntament es reservava algunes unitats per a qüestions socials d'urgència.

Per això els recordo que vostès van heretar de l'anterior equip de govern, tres habitatges destinats a qüestions socials, sobre les que no s'ha actuat, malgrat que la seva adequació estava pressupostada.

Per això els recordo que des de l'àrea municipal de serveis socials es gestionava l'ús d'habitatge compartit, dedicat a persones que dormien al carrer, servei que vostès van decidir eliminar.

Per això els recordo que l'Asil Surís, encara que a algú li resulti incòmode que es denomini asil que ho és, es “va salvar” de la seva desaparició i va millorar el seu servei gràcies a les directrius polítiques i gestions tècniques dels serveis socials municipals.

Per això els recordo, i són àmpliament conscients, que les polítiques socials sempre han estat prioritàries per als grups municipals socialistes, i és realment paradoxal que ara posin en dubte i fins i tot menyspreïn la labor que s'ha fet durant les anteriors legislatures.

Això és mala fe manifesta.

Debat alcaldables SFG. Píndoles sobre economia


Com es pot afirmar que la situació econòmica de l'Ajuntament en 2011 era la mateixa que l'actual, verbalitzant que la crisi i les ordres que el Govern Estatal va decretar no tenien incidència?

Com es pot fer aquesta afirmació quan tots els regidors d'aquella legislatura van aprovar una moció anant en contra d'aquestes mesures, per coartar la gestió i autonomia municipal?

Com es pot fer aquesta afirmació quan qui la fa ha estat assessor i ha liderat accions formatives per a combatre, per exemple la Llei ARSAL, intentant donar alternatives per a poder saltar-se les directrius tècniques que des de l'Ajuntament de Sant Feliu s'aplicaven rigorosament i amb total rigidesa?

Com es pot afirmar que quan van arribar al “poder” es van trobar amb una mala gestió econòmica, quan la realitat és que han pogut realitzar “obres faraòniques”, en paraules d'una exregidora del Govern, ara candidata? Haurien pogut fer-ho sense diners? Han fabricat una màquina de fer bitllets?

Com es pot afirmar que és un mèrit que l'Ajuntament de Sant Feliu hagi rebaixat el seu endeutament, quan la realitat és que estan demanant crèdits, l'últim d'1.400.000 euros?

Com es pot afirmar que està dins de la normalitat que es produeixin sobre costos de centenars de milers d'euros en la contractació pública, com ha ocorregut en aquestes obres faraòniques que l'Equip de Govern ha qualificat de “estratègiques”?

Em pregunto si, un altre cop, no estaran titllant de tontos als ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu

Debat alcaldables SFG. Lamentable debat!


Realment lamentable que, al maig de 2019, per a valorar el que ha fet un Govern Municipal des de maig de 2015, hagi de retrotreure's a maig de 2011, o en alguns temes a abril de 2010

Això únicament pot ser símptoma d'excés d'incapacitat i inoperància, sobretot si aquest exercici de memòria selectiva va acompanyat d'afirmacions falses abocades per a desvirtuar la veritat i menysprear a la resta d'adversaris, convertint-los en enemics, posant-se medalles que no els corresponen.

Això és el que es va escenificar ahir en el transcurs del debat que van protagonitzar els 10 candidats a l'Alcaldia de Sant Feliu de Guíxols, on el  fins avui tripartit que ha conformat l'Equip de Govern (TotsxSF, ERC i PSC), ha volgut traslladar la imatge monolítica d'un suposat treball ben fet, quan la realitat és que han hagut de recórrer al ja socorregut recurs dels crits, les desqualificacions, les sortides de to i el conegut xantatge emocional per a confrontar amb la resta de formacions polítiques (Junts, Guanyem Guíxols des del Carrer, MÉS, CUP, PP, SOM Catalans i C’s) que també concorreran a les Eleccions Municipals del 26 maig.

Podria haver fet cas omís i “passar” del debat, però encara sabent que en algun moment em sentiria indignat -perquè coneixent algun dels personatges sabia que anaven a vendre el que “amb ells va començar tot”-, creia que per respecte i reconeixement als 258 ciutadans que estan disposats a assumir responsabilitats amb els seus veïns i veïnes, havia de parar atenció a les seves propostes.

I tal dit tal fet, encara que el bon fer de la Jéssica, com a moderadora del debat, no va poder evitar que als pocs minuts ja saltessin les meves “alarmes”, preveient que el que podria haver estat una confrontació de propostes i promeses electorals entre candidats es convertiria en un patètic banquet perquè alguns es poguessin alimentar del seu propi ego.

Sempre m'ha agradat preguntar, després d'escoltar les promeses electorals, el com ho faran?

Veient el debat dels candidats a l'Alcaldia de Sant Feliu, és una pregunta que no té sentit.
Doncs per a mostra un botó

dimarts, 21 de maig de 2019

¿Promete o jura? Prometo, pero poquito


Si algún diputado o senador de los que hoy ha jurado su cargo hubiese sacado un zapato para atizarle a otro o se hubiese enzarzado en una pelea barriobajera, como ocurre en parlamentos de otros países, no hubiese desentonado a la vista del espectáculo bochornoso que se ha vivido hoy en la sesión de constitución del Congreso y del Senado.

Para poder adquirir la condición de diputado o senador, los ciudadanos y ciudadanas elegidos es indispensable que prometan o juren  acatar la Constitución, sin vericuetos i frases añadidas que no tienen ningún sentido, como tampoco lo tendría el ”no”; únicamente deben decir “sí juro o sí prometo.

Acompañados por golpes de reprobación, pero con el beneplácito de los responsables de velar por la buena marcha de la sesión, parte de los diputados y senadores se han permitido el lujo, en una clara demostración de burla y escarnio hacia las instituciones donde reside la voluntad popular, de prometer ser senador/diputado “por la república” (algo para muchos deseable pero no contemplado en la Carta Magna); de prometer ser senador/diputado por la libertad de “presos políticos” y por “los exiliados” (algo inexistente en una democracia como la española); de prometer ser senador/diputado por el “espíritu del 1 de Octubre (defendiendo la independencia efectiva); y de prometer ser senador/diputado por “otro tipo de cuestiones” que nada tienen que ver con el real compromiso que implica ejercer su nueva responsabilidad.

Hoy, siento decirlo, nos han tomado el pelo a todos los españoles, pues el conjunto de los miembros de la Cámara Alta y la Cámara Baja han permitido que se prometa la Constitución española, pero “poquito” como diría Gila, y eso es burlarse del propio ejercicio de la democracia.

¿Con qué autoridad moral o legal puede exigirse a un diputado/senador que no ha prometido respetar las “reglas del juego” de la democracia española en forma de Constitución (pues lo ha hecho de manera espuria y engañosa), si se le ha permitido engañar conscientemente a los más altos poderes del Estado?

Espero que hoy no sea el espejo de la nueva legislatura.