divendres, 12 d’octubre de 2018

12-O. Un falso genocidio


Como cada 12 de octubre aparecen aquellos que “aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid” enarbolan la bandera del “yo no tengo nada que celebrar” para acusar, más de 500 años después, de genocidas a los españoles “por haber descubierto América”.
Algunos apuntes y reflexiones:

En 1492 los españoles llegaron a América con ánimo de enriquecerse y hacer crecer el imperio, y por eso el reino de Castilla invirtió en la expedición. Como ha ocurrido siempre en todas las incursiones que desde diferentes países se han hecho siempre con ánimo de conquista. ¿O alguien se cree que fueron a descubrir nuevos territorios con el simple objetivo de catequizar a los posibles nativos, que es de prever no sabían que existían?

Si él ánimo era aumentar riqueza y conquistar territorio, teniendo además en cuenta el contexto social, ¿no entra dentro de la lógica que se generase una lucha para eliminar cualquier lógica resistencia?  

La definición de genocidio es el “Aniquilación o exterminio sistemático y deliberado de un grupo social por motivos raciales, políticos o religiosos.”, algo que difícilmente se puede aplicar a los acontecimientos de 1492, pues no hubo acción deliberada de exterminio sino de conquista.

¿No es harto torticero olvidarse de mencionar que gran parte de la desaparición de la población nativa (se calcula un 80 %), fue a causa de enfermedades, que si bien es cierto exportaron los españoles, no pueden considerarse acciones genocidas?

Estos amigos sudamericanos que se han alistado en la campaña del “yo no tengo nada que celebrar”, y que muchos de ellos son ya ciudadanos españoles ¿se han preguntado que, si en el 1942 no hubiese llegado Colón a América, quizás ellos no existirán?

Así mismo, ¿A la vista de las campañas de conquista encabezadas por otros países, piensan estos ciudadanos y ciudadanas que si en vez de españoles hubiesen llegado a América portugueses, franceses o británicos la situación hubiese sido diferente?

Aquí quiero recordar el último genocidio efectivo, en Tasmania, donde los británicos consiguieron exterminar a todos los aborígenes; el último de ellos en 1860. En Sudamérica existen nativos que exigen el justo reconocimiento de su realidad étnica.

¿Y piensan también estos ciudadanos qué hubiese ocurrido si nadie hubiese descubierto su territorio? No deben olvidar, documentalmente comprobado, que esos diferentes pueblos nativos, sí entablaban luchas con acciones genocidas.

Y por último, y a tenor de ese injusto “nada que celebrar” con el que se intenta acusar al estado español de genocida 500 años después, y que por ese “Pisuerga en Valladolid” está instrumentalizando el movimiento independentista catalán, quiero recordar que más de un catalán formaba parte de la tripulación de la Pinta, la Niña y la Santa María, del mismo modo que no debe olvidarse que según uno de los historiadores gurús del independentismo, Cristóbal Colón era catalán, concretamente de Pals.

La expansión y los avances sociales siempre se han “logrado” a base de sangre y fuego.



dissabte, 6 d’octubre de 2018

SFG. Mal a la vista 44800 €/any per una dedicació parcial


Són molts els factors que haurien de tenir-se en compte per valorar si el salari que cobra un polític és just o massa elevat, i sense dubte, el principal seria el resultat de la seva gestió.

Però esperar quatre anys per fer les consideracions necessàries i democràticament decidir és massa, doncs lamentablement molts polítics treballen mesurant els temps per afrontar unes noves eleccions amb èxit, i des del tacticisme electoral intenten fer i vendre en l'últim any de mandat el que no han fet en els altres tres, durant els que han oblidat que la seva obligació era gestionar amb responsabilitat el patrimoni ciutadà, que és pel que han estat escollits.

Pel que fa a l'àmbit municipal, soc dels que creu que la quantia que cobra un polític local, i especialment un alcalde, ha de tenir en consideració tres elements: responsabilitat, dedicació i resultat de la gestió, que ha de ser valorada a manera d'avaluació contínua, d'acord amb el compliment del contracte que representen els compromisos electorals adquirits.

Penso que la responsabilitat que té un polític local és realment elevada, i seria lògic pensar que si la dedicació és tota - doncs la dimensió del municipi així ho requereix-, el seu salari hauria de ser superior al de qualsevol treballador de l'Ens que dirigeix, més si els resultats de la seva gestió són òptims, per la qual cosa afirmar que els seus emoluments són molt elevats o no, és arriscadament frívol.

Dit això, i parant atenció a les dades que avui transcriu el Diari de Girona sobre els sous dels alcaldes de la província se'm suscita un dubte, encara que aparentment capciosa, puc assegurar que no ho és.

Sempre partint de la premissa que una ciutat de les característiques de Sant Feliu de Guíxols precisa que els seus regidors i regidores al govern municipal (entre ells l'Alcalde), i amb delegació específica es dediquin gairebé de manera exclusiva a la gestió política, i es sotmetin dia a dia a aquesta avaluació contínua pel que fan, o sigui, per acció no per omissió, per presència i no per absència.

Per això, cal preguntar-se si aproximadament percebre 2000 euros per l'obligació d'assistir a plens municipals o a comissions (una al mes), són uns emoluments que responen a la gestió i dedicació d'un regidor, doncs la tecnologia avança i ara ja ni és necessari signar presencialment a l'Ajuntament o fer que el funcionari de torn es traslladi a casa o al treball del polític per recollir la seva signatura, doncs pot fer-se des de casa o des del lloc de treball, convertint aquests 2000 euros en un simple complement salarial. 

De la mateixa manera que cal preguntar-se si 44800 euros anuals, tal com informa el Diari de Girona, no són massa elevats considerant que es tracta d'una dedicació parcial?

¡Com a mínim fa mal a la vista!

dissabte, 29 de setembre de 2018

SFG. "Trista figura" al Ple Municipal


Difícil qualificar la intervenció que per boca del seu portaveu va fer el Govern Municipal de Sant Feliu de Guíxols, quan en el Ple Municipal van proposar la pròrroga del contracte de neteja viària i recollida d'escombraries.

Memòria fràgil o selectiva seria el més suau amb que podria qualificar-se la defensa d'aquesta pròrroga que va fer l'esmentat portaveu, però lamentablement les seves paraules solament van ser mentides, omissió de la realitat, agressivitat, menyspreu i falta de respecte cap a la ciutadania.

El portaveu Sr. Vilá no hauria d'obviar que aquest contracte es va signar en 2008 per un Govern Municipal del que ell (ERC), formava part al costat de PSC, TotsXSF i IC.

El portaveu Sr. Vilá oblida apuntar que quan al 2007 es va assumir la responsabilitat de governar, el plec de condicions per a un nou contracte estava en fase d'elaboració per part dels tècnics municipals.

El portaveu Sr. Vilá no hauria d'obviar que aquell govern tenia delegada la gestió política de la neteja viària i recollida d'escombraries a TotsxSF, partit que avui ostenta l'alcaldia i amb el qual el Sr Vilá (ERC) cohabita i governa.

El portaveu Sr. Vilá no hauria d'obviar que en la gestió del servei de neteja viària i recollida d'escombraries es van donar diferents episodis relacionats amb “efectivitat i competència”, i que van provocar que el llavors Alcalde (PSC) decidís prendre cartes en l'assumpte, i cessar als responsables tècnics municipals, així com provocar la dimissió política (TotsXSF)

El portaveu Sr. Vilá no hauria d'obviar algun d'aquests episodis relacionats, per exemple, amb factures, segrest de borses d'escombraries, acomiadament de treballadors de CESPA, quan el servei estava sota la responsabilitat de TotXSF.

El portaveu Sr. Vilá no hauria d'obviar que va ser la gestió de la neteja viària i la recollida d'escombraries el que va provocar una moció de censura capitanejada per l'ara Alcalde (TotsXSF), per CiU i Amics.

El portaveu Sr. Vilá no hauria d'obviar que en el Ple Municipal ell va qualificar aquella acció com a l'actual alcalde (TotsxSF) de nazi.

És indigne que el portaveu Sr. Vilá intenti disfressar la realitat, traient importància al dir que no mereix debat doncs és una qüestió molt senzilla, quan estem parlant d'un contracte que als ciutadans ens costa 4 milions d'euros anuals.

És indigne que el portaveu Sr. Vilá intenti disfressar la realitat, quan treu importància al fet que la ciutat estigui més bruta que mai.

És indigne que el portaveu Sr. Vilá intenti disfressar la realitat, quan acusant tàcitament als treballadors municipals de no fer el seu treball, raó per la que van haver de contractar fa 2 anys a una empresa perquè elaborés el plec de condicions per a un nou concurs.

El portaveu Sr. Vilá no hauria de mentir quan afirma que es van trobar el calaix buit de treball en relació amb aquest tema en assumir el poder, que no responsabilitat, al 2015, doncs el Sr. Vilá ha de recordar que en l'última legislatura, estant ell a l'oposició, va demanar que se li informés del treball que s'estava realitzant molt professionalment per part dels tècnics municipals per aplicar nous sistemes de recollida, entre ells el “porta a porta”, i que ell mateix va exigir amb educació (valor personal que aparentment ha perdut), que se li deixés participar en aquests treballs.

Per aquest motiu el portaveu Sr. Vilá no hauria de mentir quan acusa d'opacitat i falta de transparència al Govern Municipal de l'anterior Legislativa.

Realment preocupant i paradoxal és que el portaveu Sr. Vilá presumeixi del seu “coratge, tenacitat i treball”, amagant la incompetència i incapacitat de la qual fan gala després de tres anys, mantenint la ciutat en els nivells més elevats de brutícia.

No és agradable el paper de “trista figura” que es va fer al Ple Municipal.



diumenge, 23 de setembre de 2018

SFG. Ahora el 1-O le toca a la Plaça del Mercat

Se reúnen 7 personas, que representan el 0,031 % de la población de Sant Feliu de Guíxols, y 5 de ellas, que son el 0,022%, deciden proponer a los 21 regidores del Pleno Municipal, que representan el 0,09%, que se confabulen para llevar a cabo un latrocinio contra los 22000 vecinos y vecinas de Sant Feliu, hurtando de manera legal pero claramente ilegítima el nombre del lugar que en todas las poblaciones es el centro neurálgico donde los ciudadanos confluyen en uno u otro momento: la plaza del Ayuntamiento, del pueblo o en el caso de nuestra ciudad, la Plaça del Mercat.

Y lo hacen para rebautizar la plaza políticamente, y avalados por las firmas de 1200 ciudadanos (un 5,4% de la población) recogidas por y entre sus partidarios, cambiar el nombre por el de Plaza 1 de octubre.

Y con mucha probabilidad, el Pleno Municipal con sus 21 regidores (alguno de los cuales son también miembros de esa comisión) aceptará ese bautizo, haciendo caso omiso al 96 % de la población que no se ha manifestado, entre otras cosas, porque no se le ha dado la oportunidad de hacerlo.

Lo indignante es que este menosprecio a la opinión de los ciudadanos y ciudadanas de Sant Feliu lo avalan aquellos que hicieron de la participación popular una promesa electoral, que se debe decir no han cumplido en más de tres años de legislatura; aquellos que durante tres años han seguido reclamando una y otra vez que se permita participar a los ciudadanos; y aquellos que nacieron erigiéndose en el paradigma de la democracia participativa.

Son estos los que ahora de manera caciquil decidirán unilateralmente (¡de estos saben mucho!) poner el nombre de una opción política determinada a la plaza del pueblo, sin haber pulsado la opinión de los ciudadanos y ciudadanas, como sería lo decente y respetuoso con la ciudadanía.

Me gustaría creer que primará el sentido común, y que los políticos locales mostrarán que les queda algo de valentía y dignidad, decidiendo poner a disposición de todos los ciudadanos y ciudadanas de Sant Feliu la posibilidad de opinar sobre cómo quieren se llame su plaza, si  es que opinan que debe cambiarse, y no contribuir de manera irresponsable a incrementar la crispación que padecemos.

SFG. Ara l'1-O li toca a la Plaça del Mercat


Es reuneixen 7 persones, que representen el 0,031 % de la població de Sant Feliu de Guíxols, i 5 d'elles, que són el 0,022 %, decideixen proposar als 21 regidors del Ple Municipal, que representen el 0,09%, que es confabulin per dur a terme un lladrocini contra els 22000 veïns i veïnes de Sant Feliu, furtant de manera legal però clarament il·legítima el nom del lloc que en totes les poblacions és el centre neuràlgic on els ciutadans conflueixen en un o un altre moment: la plaça de l'Ajuntament, del poble o en el cas de la nostra ciutat, la Plaça del Mercat.

I ho fan per rebatejar la plaça políticament, i avalats per les signatures de 1200 ciutadans (un 5,4% de la població) recollides per i entre els seus partidaris, canviar el nom pel de Plaça 1 d'octubre.

I amb molta probabilitat, el Ple Municipal amb els seus 21 regidors (algun dels quals són també membres d'aquesta comissió) acceptarà aquest bateig, fent cas omís al 96 % de la població que no s'ha manifestat, entre altres coses, perquè no se li ha donat l'oportunitat de fer-ho.

L'indignant és que aquest menyspreu a l'opinió dels ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu ho avalen aquells que van fer de la participació popular una promesa electoral, que s'ha de dir no han complert en més de tres anys de legislatura; aquells que durant tres anys han seguit reclamant una vegada i una altra que es permeti participar als ciutadans; i aquells que van néixer erigint-se en el paradigma de la democràcia participativa.

Són aquests els que ara de manera caciquil decidiran unilateralment (d'això saben molt!) posar el nom d'una opció política determinada a la plaça del poble, sense haver polsat l'opinió dels ciutadans i ciutadanes, com seria lo decent i respectuós.

M'agradaria creure que prevaldrà el sentit comú, i que els polítics locals mostraran que els queda una mica de valentia i dignitat, decidint posar a la disposició de tots els ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu la possibilitat d'opinar sobre com volen es digui la seva plaça, si  és que opinen que ha de canviar-se el nom, i no contribuir de manera irresponsable a incrementar la crispació que patim.



dimarts, 4 de setembre de 2018

¿Calle en SFG dedicada al 1-0? ¡NO!



Salvo que el 1 de octubre es el día internacional de la música, ninguno de los acontecimientos que se pudieran conmemorar ese día merecen que Sant Feliu dedique una
de sus arterias principales, como es la Rambla Vidal, a recordar ese día.

Un 1 de octubre de 1823, Fernando VII restableció la Inquisición.

Un 1 de octubre de 1936, Franco fue nombrado jefe del Estado.

Y un 1 de octubre de 2017, se intentó celebrar un ilegal Referéndum en Catalunya, que fue reprimido por orden judicial.

De todos modos, entiendo que no comparto, que “nostálgicos” de las tres posibles aniversarios intenten que lapidariamente se mantengan sus aspiraciones, recuerdos o frustraciones poniendo nombre a una calle, pero cada uno de esos acontecimientos responden a unas cuestiones muy específicas que colman las expectativas solo de una parte de la ciudadanía, generando a la vez rechazo a otra gran parte, no dejando indiferente a nadie.

¿No sería lo deseablemente lógico que la dedicatoria de una calle a algún tema determinado fuese tan aséptica que no produjese heridas a la mayoría de ciudadanos y ciudadanas?, pues el 1-0 como Día del Caudillo, de la Inquisición o del Referéndum contentará a muchos, pero posiblemente a tantos como molestará u ofenderá?

Eso sin olvidar que, al ser dedicatorias políticas o ideológicas, irán en paralelo y por consiguiente estarán supeditadas a la voluntad de quien ostente el poder político en un momento determinado.

A mi modesto entender aquí no vale recoger firmas para presionar a la Comisión de Nomenclátor de Sant Feliu de Guíxols para que decida si el 1 de octubre tendrá una calle en la ciudad.

Para lo único que podrían servir esas 1200 firmas que afirma haber recogido el grupo político que vindica el 1 de octubre como nombre alternativo a la hasta ahora Rambla Vidal, sería para exigir la convocatoria de un proceso de participación ciudadana que permitiese opinar a toda la ciudadanía (no solo a los que están de acuerdo con ellos), y donde el resultado recogiese tanto a los que pueden decir sí, no o bien que les sea indiferente.

A mi no me han preguntado, pues supongo saben que mi respuesta hubiese sido un NO rotundo a cualquiera de los tres supuestos de aniversario del 1 de octubre, pues los tres van ligados a imposiciones políticas que ninguna calle o plaza de Sant Feliu merece referenciar.


dilluns, 3 de setembre de 2018

SFG. Patètica educació d’algun polític


És patètic, doncs és un dels paradigmes de la hipocresia política veure com els aspirants a obtenir un càrrec de representació, i veient propers uns comicis electorals, posen cara de simpatia i fent un esforç empàtic reparteixen petons, abraçades i promeses sabent, com també ho saben els petonejats  i abraçats, que els estan enganyant.

Però puja d’intensitat aquest patetisme quan el “repartidor” de carantoines, que també espera rebre-les, és un reincident recalcitrant en aquesta espècie de tacticisme electoral basat en el fum i les promeses vanes, i intentant traslladar naturalitat no s’ha dona del ridícul que fa (possiblement és un sentit que no té), i cadira sota el braç es dedica a deambular taula a taula a vendre les seves bondats.

Si el seu objectiu és guanyar per primer cop unes eleccions després d’anys d’intentar-ho, i legitimar un govern sense supeditacions a mocions de censura amb pactes de governabilitat legalment espuris, sap que és una estratègia que no li ha donat els resultats que esperava, malgrat que durant la legislatura que encapçala actualment hagi dedicat els esforços per a guanyar les properes eleccions, deixant en segon termini el que hauria de merèixer la seva única atenció: tots els ciutadans i ciutadanes, no només els que integren el seu volum de suports.

Però ahir, a aquesta falsedat del “postureo babosil” propi i estrany, indiscutible imatge de la mediocritat política, s’ha d’afegir la manca d’educació que va demostrar aquest càrrec electe, (tot al contrari a l’actitud de les dues polítiques que van estar presents durant tot l’esdeveniment) doncs apareixent a la sobretaula del dinar organitzat per una de les associacions de veïns de la ciutat, va menysprear a consciència d’una manera selectiva a una sèrie de ciutadans i ciutadanes, negant de manera incomprensible una mínima salutació en un gir que podria assimilar-se a allò de “fer la cobra”, si és que algú hagués provocat aquesta acció serpentina, avui tan de moda.

Malgrat ser conscient que aquest grup de ciutadans no són votants d’ell, sinó tot el contrari, el polític, actuant com a polític com en teoria ahir estava fent, hauria d’empassar-se el seu habitual orgull i ego desmesurat, i no perdre l’educació com la va perdre aquest 2 de setembre, i tragant-se la bilis intentar demostrar que vol representar a tots els ciutadans i ciutadanes, entre els que s’ha de dir, es trobaven el màxims responsables d’aquesta Associació de Veïns.